En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 20 de maig de 2018

L'arrel de tota saviesa

La meva prehistòria,
el que vaig tenir el privilegi de viure,
és com la pauta
en aquest full on ara componc.
Tota la meva joia d'escriure
prové del que em dicta el passat.
No puc redactar sense el marge
que permet de respirar el text,
ni sense l'espai de vers
que em permet d'allargar
el sentit del poema
cap a l'horitzó on es troben
el record i el somni.
Jo, com Carner,
també sóc de cor fidel.

dimecres, 9 de maig de 2018

Sense veu




¿Podrà tornar-me aquest telescopi,
que ara m'ofereixes en una hipèrbole,
la meva lluna d'abans
de ser trepitjada per l'home?
¿Podran les teves paraules
aixecar-me del terra
com qui arrenca cebes?
No tinc veu si no m'arriba la teva,
i els estels són pedra de toc.

dijous, 26 d’abril de 2018

Analogies

BIGAS, Joan Primavera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Milan Kundera diu que igualar
víctima i botxí és l'infern.
Jo dic que quan és el mateix
tenir parella que no tenir-ne,
quan tant és treballar com fer feina,
quan és millor una altra persona
que no cap,
sí que és l'infern.
No cal morir-se per saber-ho.

dimecres, 11 d’abril de 2018

L'obra de la meva vida

Sempre com Goethe i la seva Carlota,
com un trobador i la seva dama,
emulant la gran Lou Salomé.

Amb aquell defecte de personalitat
que fa que l'enamorament sigui
veritablement caure, com en anglès.

Però que mai vulgui convertir la flor en fruit,
fins ni tan sols obrir el poncell.

Amb molt d'intel·lecte i molt poc cos,
amb molta llum i algunes ombres,
amb tot el sentiment i sense acció.

dilluns, 2 d’abril de 2018

Groc gelós

BIGAS, Joan Secrets de les flors dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mig continguda,
mig esclatant, de llum.
Però jo no em dono
a qui no em sap llegir.
El capoll té sentit.

dissabte, 31 de març de 2018

Jami


Josep Maria Matamala i Carles Puigdemont


Aquest gran amic del molt honorable,
que l'ha acompanyat en la soledat de l'exili,
deixant família i obligacions.
Sense reserves, en el millor sentit
del Nit de reis de Shakespeare.

Ell sí que és com l'estel
envoltat de blau
de la nostra bandera.

dimecres, 28 de març de 2018

Horror vacui

Escric breu,
sóc minimalista.
La meva signatura,
sense rúbrica,
és austera,
a més de sincera.
Però la meva no és
cap lluna solitària.
Si em trobeu insípida,
és que no heu entès res.