Elogi de la concisió

Com el saber
la poesia és,
no ocupa lloc.
Tampoc ocupa temps,
però res omple pas tant.

Traços tendres

Tast creatiu: primavera dins Antaviana

El despertar.
Aigua al riu, cel lluent,
colors per tot.
L'aquarel·la, lleugera
tècnica pel nou temps.

Reptes

Talment Picasso,
o molt estimat o molt odiat,
estimo i odio el meu ofici,
desitjo i temo la meva vocació.
Com en un somni, i pel somni.

Nervi

Sóc una cosa molt petita
en una de molt gran,
no seré mai cap cànon,
sols sé que no entenc cap vers,
ni tan sols els meus,
la bellesa que recordo
s'ha sublimat.

Rellotge aturat

No hi ha res abans ni després d'aquest bes.

Montserrat Aloy 

No hi ha res abans
ni després d'aquell vers.
El sol no fa ombra
ni endavant ni endarrere.
I ara tradueixes
el teu zenit.

Esclat

Per al Niporepte 109 dins Relats en Català

No et calen, flor,
més raigs per encegar-me,
les pues basten.

Helena

Els serifs de la lletra
són com l'h del teu nom,
com tot el que va
més enllà de l'aprovat,
com una metàfora,
com la itàlica.
Els serifs són l'alegria
de disposar de temps
per poder escriure.

Sensibilitat

Per arribar al lector
només cal el llapis de la teva raó,
la ploma que dicta el cor,
la impremta dels sentits.
I la felicitat i el dolor de crear.

El poema com a imatge

L'al·legoria kafkiana,
la metàfora estesa de Shakespeare,
la metonímia de Ted Hugues,
la sinestèsia de Kandinsky,
el símbol de Vinyoli.

Val més un sol poema
que mil interpretacions.

Fer més del necessari

Imatge de la xarxa

El que proves de fer,
respecte la vida,
és com l'instant
en què un peix
saltirona fora de l'aigua,
i per un moment abandona
el seu  context habitual,
canviant-lo per un d'especial.
El lliure albir és això.

Origen agònic

Fredor Niporepte 108 dins Relats en Català

Arbre longevi,
les branques ran de terra,
t'imposes sobre
la boira del voltant,
la vegetació.

També el que és clàssic
es desfà de les fulles
accidentals.
Però el fullam encara
embruta el blanc de marbre.

Dualitat

Presentació de En la pols de l'aire
de Jordi Dorca L'Hospitalet, 07.03.2014

Tinc un parell de poetes preferits,
dues composicions musicals
que m'arriben a l'ànima,
dues cases,
dos noms, un amb hac i un sense,
un ofici i una vocació.

Però jo sóc única,
i gens virtual.

Darrera primavera

Som dos autors,
un, la llibreta buida,
l'expectativa;
l'altre, El quadern gris
acabat, fruit dels anys.

La transformació

La forma serva
el dolor del poeta,
com una ploma
encabeix tot un món,
encara indefinit.

La moral de l'esforç

Jerez de la Frontera
dins Relats en català,
per al Niporepte 107

Passat de pedra,
present pintat de blanc,
futur en verd.
Els fruits són el reflex
de les llums entre les ombres.

Cos de lletra

Ànima i físic.
L'amor és com una ombra
que els versos mostren
al mateix temps que amaguen.
També els versos són cos.