En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 29 de maig del 2017

Dius




¿Dius que tot es pot reescriure?
Si aquesta ploma
em cau a terra
pel punt del plomí,
mai podré tornar
a fer-la servir,
mai més.

[Inspirat en Proverbios y cantares, XLII, de Machado]

diumenge, 28 de maig del 2017



Les fotos de la xerrada amb el Toni Prat sobre la seva poesia visual. Per ser una activitat de la biblioteca sobre poesia, gènere minoritari, va tenir un èxit important. El Toni és bon orador a més de gran poeta.

Teniu aquíaquí i aquí tres interpretacions meves de dos poemes seus.

dimecres, 24 de maig del 2017

Projectar-se

No és veritat que l'Edat Mitjana
l'haguem superat. Voldríem que fos així.
Per això els clàssics són clàssics.
Per això tornem a Jane Austen,
i vibrem amb Gilabert de Pròixita.
Diuen que ara que tenim llibertat
per enamorar-nos, l'únic que hi ha és
"sexe i camaraderia".
Jo sempre m'he identificat
amb la Helen Schlegel de Forster,
sóc somniadora com una nena.
El dia que l'amor no es limiti
a les cançons, jo també
tocaré de peus a terra.

diumenge, 21 de maig del 2017

L'ombra també és real

Poema visual de Toni Prat

Hi va haver un temps
que jo ho tenia tot.
Només em cal
vessar de nou la tinta
per nodrir les arrels.

dijous, 18 de maig del 2017

Per on l'enfiles

JUANJO Cablejat dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

La mateixa virtut de saber-me aïllar
i anar a la meva, es converteix
en defecte quan treballo i no m'adono
del que passa al meu voltant.
Tenir seny, ser responsable,
a vegades és molt arriscat.
Però he de ser conseqüent,
cadascú se sap d'allò seu.

dissabte, 13 de maig del 2017

La transformació

BIGAS, Joan Adoquinat dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Hi ha la felicitat d'un instant,
la imatge, la metàfora,
però també la joia en el temps,
la metàfora estesa, l'al·legoria.
No és pas veritat que el sentiment s'acabi,
només passa d'un poema a un altre.

dimecres, 10 de maig del 2017

Adriana

Et volia fer un present,
ara que et mudes,
i he pensat en un poema
gens carregat, perquè allò teu
no són els luxes, però tens
un estil que no pots amagar,
i ens agraden la mateixa mena
de persones, treballadores,
amb joia de viure,
com tu mateixa.
Jo també crec que trigarem
a trobar un clàssic com tu
entre les nostres prestatgeries
-i que líric el nom de la seva autora!
Tot van ser entrebancs amb mi
per poder-te valorar,
però el teu caràcter murri,
la teva joventut imparable
i l'interior reflectit al teu rostre
m'han ben guanyat.

Desitjo que t'enyoris de Catalunya
i de la nostra biblioteca,
això no es fa!

dilluns, 8 de maig del 2017

De vers en vers

Crec que l'única raó
que fa que el temps de petita
passés tan lentament
i el d'ara volant
és que no coneixia,
no feia ús de la poesia.
Quan escric voldria ser eterna.

dissabte, 6 de maig del 2017

Ser un geni

Llàntia meravellosa dins Relats en català


Sols amagant-te
podràs dir allò que penses,
fer l'absolut.
Els arabescs que malden
per sublimar el desig.

dijous, 4 de maig del 2017

Punt de fuga

ROSANAS , Carme Camps de colza dins Col·lecció de moments

Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.

El punt de fuga,
figura en l'horitzó
que fa de nexe.

L'esplendor groc,
el cel de primavera,
de tu s'allunyen.

Helena Bonals


Els caminants
són momés un puntet
de l'espectacle.

Carme Rosanas


No el pots tocar,
quan t'hi apropes, s'allunya.
És l'horitzó
que invita la mirada
a recol·lectar el goig.

KEFAS


L'or de la Terra brilla pel goig dels que contemplen.

Olga Xirinacs

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...