En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 8 de maig del 2017

De vers en vers

Crec que l'única raó
que fa que el temps de petita
passés tan lentament
i el d'ara volant
és que no coneixia,
no feia ús de la poesia.
Quan escric voldria ser eterna.

10 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Xavier, però no pensava pas en aquest sentit de ser eterna. Simplement sóc feliç, i voldria allargar indefinidament aquesta felicitat.

    ResponElimina
  2. La percepció del temps... viure l'instant, o pensar en l'abans i en el després, la canvia totalment. Escriure a vegades la canvia en un sentit o en un altre.

    A vegades quan escric el temps és etern i altres passa volant. Jo sé que depén de la meva actitud, dels objectius o de la finalitat en escriure.

    ResponElimina
  3. Carme,
    Crec que la poesia ho és tot, tot, tot.

    ResponElimina
  4. Quan fas el que realment t'agrada, el temps vola !!

    ResponElimina
  5. Un bon poema. Escriure (consol, emoció, teràpia, alliberament...) serveix. Serveix a qui escriu i a qui llegeix. Serveix per a alguna cosa, la poesia? Mira què deia Gelman:

    Juan Gelman (1930-2014)
    Confianzas

    se sienta a la mesa y escribe
    «con este poema no tomaras el poder» dice
    «con estos versos no harás la Revolución» dice
    «ni con miles de versos harás la Revolución» dice

    y más: esos versos no han de servirle para
    que peones maestros hacheros vivan mejor
    coman mejor o el mismo coma viva mejor
    ni para enamorar a una le servirán

    no ganará plata con ellos
    no entrará al cine gratis con ellos
    no le darán ropa por ellos
    no conseguirá tabaco o vino por ellos

    ni papagayos ni bufandas ni barcos
    ni toros ni paraguas conseguirá por ellos
    si por ellos fuera la lluvia lo mojará
    no alcanzará perdón o gracia por ellos

    «con este poema no tomarás el poder» dice
    «con estos versos no harás la Revolución» dice
    «ni con miles de versos harás la Revolución» dice
    se sienta a la mesa y escribe

    Del llibre Relaciones (Buenos Aires, 1971-1973)

    ResponElimina
  6. "ni para enamorar a una le servirán", això i "no entrará al cine gratis con ellos" són els dos versos que trobo més brillants de tots.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...